Llop’s Teatre SF/87

Tretze. Dotze més u segons aquells més supersticiosos. Aquest, però, no és el cas dels components de La Passió de Reus, que viuen amb il·lusió i nervis els últims preparatius per l’estrena de la tretzena edició d’aquest espectacle que dóna el tret de sortida a la Setmana Santa de la ciutat. En total, són més de dues-centes persones entre tècnics, músics i actors els que des de fa uns mesos preparen l’obra de la Passió, una mostra de teatre amateur des del voluntariat que s’ha consolidat com una de les passions més importants de Catalunya. La representació serà aquest cap de setmana 27 i 28 de març a les 18:30 al Teatre Fortuny de Reus.

És ben sabut que la gent del món del teatre acostuma a témer tot allò que porta “mala sort”, però Josep M. Llop, director i autor de La Passió de Reus no creu en les supersticions i pensa que els inconvenients que sorgeixen de vegades a les posades en escena “ens fan aprendre i millorar mentre el temps els converteix en anècdotes i experiència”. Seguint amb aquesta idea, La Passió de Reus ha anat canviant i evolucionant al llarg dels anys, ampliant i acurant els moviments i detalls escènics i dotant-la de projeccions audiovisuals que il·lustren gairebé totes les escenes per crear els ja coneguts “quadres plàstics” que han fet famosa La Passió reusenca arreu de Catalunya. Aquests quadres visuals culminen l’experiència teatral amb la música i cor de veu en directe.

Amb aquesta complexitat escenogràfica, les corredisses darrere l’escenari s’han convertit en un element habitual dels “homes de negre”, nom en què es coneix l’equip de tècnics. Amb els anys, han après a solucionar tot de problemes abans que arribi a alçar-se el teló. Tot i així, en una ocasió, l’ase que surt a l’escena de l’entrada a Jerusalem (també coneguda com el Diumenge de Rams), es negava a entrar a l’escenari i els homes de negre van haver de córrer per trobar una pastanaga per salvar la seva tossuderia. Josep M. Babiloni, cap de l’equip tècnic, comenta que tot allò que alguns titllen de mala sort, ell ho considera “la gràcia del directe, allò que fa únic cada espectacle i que enriqueix la nostra vivència”.

Ara bé, les vertaderes relliscades escèniques, i que es converteixen en anècdotes destacades, són aquelles que fan aguditzar l’enginy de l’actor i recórrer a la improvització. En una ocasió, a l’escena del Sant Sopar, els personatges que feien d’apòstols van haver de col·locar les mans estratègicament per a dissimular la mossegada que algun actor amb gana havia clavat al pa en una escena anterior. Una altra anècdota recordada amb humor va ser protagonitzada per l’actriu que fa de Samaritana, Anna Turellols. Aquesta vegada, l’element discordant va ser una gerra plena de vi també reservada per al Sant Sopar però que, amb la foscor d’entre bambolines es va confondre amb la d’aigua. El resultat, fou la túnica de Jesús amb una gran taca vermellosa. Aquella vegada algun assistent del públic va considerar erròniament que el Jesús ja anava pintat de sang per representar escenes posteriors.

Pere Ariño, tècnic, recorda entre rialles que en una altra ocasió es van presentar dos bombers al teatre, ja que les torxes de l’escena de l’Hort de les Oliveres havien fet saltar les alarmes antiincendis. Finalment hi ha altres anècdotes, que no van fer tanta gràcia a l’actor que la va protagonitzar. I és que fa un parell d’anys, a l’escena del Davallament de Jesús, a un dels actors se li va escapar el martell des de dalt de la creu i va anar a parar al dit gros del peu d’un altre actor que esperava agafar el cos de Jesús.

Tant si aquesta tretzena edició està envoltada de supersticions com si no, estem convençuts que els seus participants s’esforçaran al màxim possible per oferir un espectacle el més professional possible. La Passió de Reus es representarà els dies 27 i 28 de març a les 18.30h al Teatre Fortuny.