Trenta
de Jordi Silva
Llop’s Teatre us presenta aquesta comèdia que, d’una banda, pretén ser un petit homenatge a aquells que saben escoltar, a aquells que hi són quan els necessitem i ens escolten, ens deixen parlar, sense canviar de tema a la mínima pausa que fem per respirar. Un homenatge a aquella persona que tots, algun cop, hem utilitzat per abocar allò que ens coïa a dins. Un amic, un exnòvio, un fill, una mare, una psicoanalista, un espectador…, tant se val. I, d’una altra banda, també pretén servir d’advertència: hauríem de triar amb cura el moment i la persona que volem que ens escolti: si li tenim tanta confiança, qui sap si allò que li expliquem no l’afectarà més del compte…Ja ho deia Billy Wilder: de vegades, més que no pas un fet, és més interessant mostrar-ne les conseqüències, d’aquell fet. Podríem dir que aquesta és una comèdia de conseqüències, les conseqüències de no saber controlar les nostres “íntimes loquacitats”.
Argument:
L’Andreu fa trenta anys. I està angoixat. Està en crisi. Però no és la crisi dels trenta. De fet, ell no hi creu, en la crisi dels trenta. L’Andreu està angoixat p
erquè la gent que l’envolta (els amics, la nòvia, els pares…) sembla que s’ha entestat a capgirar-li la vida. I això et pot passar en qualsevol moment, no cal que sigui el teu aniversari.
L’Andreu sap escoltar. No tothom en sap. Parlar sovint és fàcil: escoltar no tant. I la gent que confia en l’Andreu se n’aprofiten. Però a ell, ara que està en crisi, qui dimonis l’escolta? A qui li ha d’explicar, ell, les seves angoixes? Potser al públic, que -en principi- no fugirà, no canviarà de tema, està atrapat, condemnat a escoltar-lo…
Cartell de Trenta
Contraportada Cartell de Trenta
